Xarxes

Quan les xarxes fan créixer la desigualtat

CARLES CAPDEVILA 

| Actualitzada el 21/10/2013 00:00

LES XARXES SOCIALS ofereixen oportunitats fascinants. Però estudis fets en universitats nord-americanes disparen algunes alertes. Per exemple, que la fragmentació en grups no afavoreix la meritocràcia, sinó tot el contrari. En els cercles d'amics i coneguts en què la gent té feina, es poden avisar de vacants que hi ha, i s'està demostrant que aquestes xarxes són molt útils per connectar de manera ràpida la gent adequada perquè es presenti a una selecció. Són més eficients que alguns tipus d'anuncis a l'abast de tothom que busca feina. Però en els cercles en què la majoria de gent està aturada, no tenen accés natural a aquesta informació d'opcions per deixar d'estar-ho. Té una lògica aclaparadora, i ben aclaparat és com et quedes quan hi dónes un parell de voltes. Perquè si un somni sembla possible ara és poder accedir a tothom, poder-te agrupar per grups d'interessos, poder desafiar amb un sol clic on has nascut, quins serien els teus amics predestinats. Hi ha un món global, i sembla que no hi ha límits per al que s'espavila, per al que combina esforç i talent. Doncs no, sota una aparença de llibertat absoluta, els mecanismes pels quals anem agregant persones als nostres cercles virtuals mantenen algunes barreres. Fins i tot aixequen alguns nous murs invisibles. Ara que podem accedir a qui volem, ens acostem cada cop més a gent com nosaltres. I això fa créixer la desigualtat. Tots podem semblar iguals davant la llei de Facebook i Twitter, però també aquí alguns són més iguals que altres.